La Transición de los intelectuales antifranquistas (1975 - 1982)
Muñoz, Javier

Ayer. (Madrid. Núm 81 (2011) p. 25-55)

La contribució dels intel·lectuals d'esquerres en la transició a la Democràcia ha estat objecte d'interpretacions discordants. El prestigi guanyat en la lluita contra la dictadura els atorgava una posició destacada en el procés de canvi social, però fenòmens com el qüestionament de l'intel·lectual universal, el desenvolupament del mercat cultural o la "crisi de les ideologies" van determinar la seva pròpia evolució durant aquests anys. Aquesta transició dels intel·lectuals dins de la Transició va estar marcada per una paradoxa: la Democràcia exigia el sacrifici de l'antifranquisme en nom de la reconciliació i d'una alternativa de poder de l'esquerra.

El Discurso de la violencia en la izquierda durante el último franquismo y la transición
Baby, Sophie

En: Culturas y políticas de la violencia / Javier Muñoz ; José Luis Ledesma i Javier Rodrigo (Eds.). Madrid : Siete Mares, 2007. p. 279-304

Aquest article analitza com va evolucionar durant la segona meitat del franquisme i la transició democràtica l'actitud de l'esquerra majoritària cap a l'ús de la violència política, posant en relleu la complexitat i el difícil equilibri del seu discurs. Les reflexions teòriques entorn la violència dutes a terme en els anys seixanta i setanta per tota la "nova esquerra" europea van influir intensament sobre l'espanyola, i les experiències "tercermundistes" van revelar el potencial alliberador i transformador de la violència en les societats oprimides, tant que van portar alguns grups a agafar les armes contra el règim repressiu de Franco. Però el pragmatisme polític es va acabar sumant a la condemna ètica de la violència i posà de manifest els efectes perversos de la lluita armada, en posar en perill la via democràtica.